Article d’opinió: una altra escola és possible

foto-obertura-30805

Diumenge a la nit esperava amb moltes ganes el reportatge de 30 minuts de TV3: Una altra escola (veure el reportatge). En el programa es presentaven projectes de renovació pedagògica de quatre centres educatius -públics i concertats- de Catalunya amb l’objectiu de mostrar que l’escola catalana està en un moment de transformació i es va allunyant de l’ensenyança més tradicional.

Potser perquè havia imaginat massa com seria el documental em va decepcionar una mica, van faltar-me alguns elements  per poder parlar, sota el meu punt de vista, d’una total revolució pedagògica.

Alguns elements que em van faltar:

  • Els espais s’han d’adaptar molt més. Els centres escolars del reportatge, exceptuant l’escola pública de Ripollet i com passa a la gran majoria de centres catalans, segueixen tenint uns patis molt impersonals, sense racons que estimulin la imaginació i el joc responsable. Les pistes de bàsquet i de futbol segueixen predominant en els centres i les parets verticals s’imposen als colors i espais oberts que necessiten els infants i joves. Una nova escola ha de prendre’s molt en serio que els espais exteriors i tota la resta d’espais annexos a les aules han d’anar en la mateixa línia. De res serveix tenir una aula experimental i una impressora 3D si els patis segueixen sent tradicionals i no es fomenta l’aprenentatge a l’aire lliure.
  • I la  cultura de pau, la bona convivència, la inclusió i la gestió de conflictes? En el reportatge no hi va haver cap referència explícita sobre aquestes qüestions. L’escola d’avui no només ha de superar l’ensenyança tradicional sinó que ha de garantir i prioritzar la gestió positiva dels conflictes, la inclusió, el foment de la cultura de pau i l’abolició de la violència com a forma de relació. Només en un moment del reportatge una professora fa referència als conflictes: “quan treballem per projectes els conflictes disminueixen”.
  • Inclusió versus segregació. Si volem escoles innovadores, de qualitat, de referència…, si volem una escola de primer ordre penso que s’hauria d’haver donat més protagonisme a l’escola pública enlloc de la concertada/privada. A Catalunya hi ha un gran nombre de projectes educatius i de professionals revolucionaris que podrien haver estat inclosos en el reportatge. Un institut concertat i situat a la part alta de Barcelona no és per a mi el millor exemple per parlar de “’l’altra escola” si volem fer-ho des d’una visió global, integradora i inclusiva.

Alguns elements que destaco:

  • Coensenyança entre iguals. Em va encantar veure com dos mestres compartien una mateixa classe amb els seus alumnes, una forma molt diferent de presentar els coneixements, amb la sensació de ser classes molt més àgils i dinàmiques. A més seien a la mateixa alçada que els joves incentivant les relacions “entre iguals”.
  • Adéu als deures i la competència curricular. Es va parlar molt d’una nova ensenyança basada en les intel·ligències múltiples tot el contrari de l’ensenyança a partir del control, la disciplina, la competència entre alumnes i l’abús dels deures. Van sortir aules totalment transformades en espais agradables, oberts lluminosos i on els nens i nenes podien anar descalços.
  • Recuperació de l’art i la cultura. En diversos moments del reportatge es reconeixen com a part de l’ensenyança les activitats d’art igual d’importants que la resta de matèries. Hem de deixar de posar les matemàtiques i les llengües per sobre de tot, nens i nenes han de rebre molts més incentius.
  • Esmorzars grans a casa. Hi va haver referències respecte l’alimentació i la necessitat d’anar a l’escola amb l’estómac ple, una altra cosa importantíssima que no es pot passar per alt. Són molts els nens i nenes que no esmorzen a casa i això no només perjudica la seva salut sinó el seu rendiment escolar. Cal fer molta pedagogia perquè les famílies recuperin el temps i l’espai per els esmorzars a casa.
  • Presència i participació de les famílies dins l’escola. Diverses famílies surten en el documental i en diverses ocasions es parla de “projecte escola” i “comunitat educativa”. En la pedagogia sistèmica es té en compte que la revolució educativa no només s’ha de donar entre equip educatiu-alumant sinó que ha d’incloure les famílies i tots els agents involucrats directa o indirectament en la vida dels infants i joves.
  • Gestió de les emocions i el vincle. L’educació emocional també apareix en el reportatge i des del meu punt de vist d’una forma brillant: introduint experiències personals dins l’aula.  Un mestre explica als seus alumnes un problema de salut greu que ha patit per tal de treballar els coneixements vinculats al funcionament sanguini. Aquest mestre no només està introduint d’una forma totalment transformadora els aprenentatges de la salut sinó que està fent un exercici d’educació emocional en tota regla: els alumnes empatitzen i creen vincle amb ell.
  • El joc lliure com a eina d’aprenentatge. El pati, els espais i el joc de l’escola de Ripollet brillants, i la filosofia de treball i tempos per a l’aprenentatge lliure em van semblar molt eficaços.  Tal i com va dir la directora “arriba el dia que nens i nenes volen començar a llegir”. L’escola s’organitza amb molts racons de joc, partint de materials de molta qualitat i enginy per el desenvolupament positiu dels infants.

Podem considerar que el documental està més bé o més malament però podem estar contents i contentes de veure que s’estàn produïnt canvis en la mentalitat de moltes famílies; estan sorgint noves preocupacions i interessos tant a nivell professional com personal; i les alternatives escolars a l’ensenyança més conservadora estan emergint. Hi ha una enorme quantitat de professionals esforçant-se perquè sigui així, tenim moltes escoles desplegant projectes engrescadors i estic segura que els propers anys es produiran canvis molt positius a casa nostra. Els nostres infants i joves s’ho mereixen, tenim a l’abast allò que nosaltres no vam poder tenir.

Una altra escola és possible!